Ací parem, ni precarietat ni obediència.
Des de CNT-AIT
secundem la vaga indefinida del professorat amb data de començament l’11 de
maig de 2026 al País Valencià. L’escola pública ha patit un deteriorament
notable en els darrers anys amb un augment de ràtios, increment de la
burocràcia, falta de mesures d’inclusió, condicions precàries del professorat i
infraestructures decadents.
Per això, CNT-AIT dóna
suport al personal docent des d’una perspectiva anarcosindicalista,
sense perdre de vista la importància de l’educació com a origen emancipador de
l’individu i de la societat. Rebutja així mateix tota explotació laboral dels
treballadors del sector educatiu i la discriminació de la llengua pròpia del
País Valencià, símbol de la nostra cultura i segell d’identitat que s’ha de
conservar i protegir.
Defensem, doncs, un
model educatiu que proteja i promoga la llengua valenciana, que convertisca
l’alumne en un individu autònom i segur que siga capaç de pensar de forma
igualitària per a construir una societat més justa. Promovem també l’aplicació
d’un model d’inclusió real, on cap alumne quede enrere i tots siguen
capaços d’ajudar-se mútuament. L’ajuda mútua serà així fonamental per al seu
desenvolupament.
Creiem que oferint una
baixada de ràtios, una inclusió real, una reducció de la càrrega
administrativa i laboral del professorat, una pujada salarial, un
manteniment dels edificis en condicions i adaptats al clima, una reducció
de la temporalitat del professorat interí i una educació en valencià de
qualitat, obtindríem clares millores en la nostra qualitat docent. Recordem
que els alumnes d’avui són els que construiran la societat de demà, que estarà
plena de reptes mediambientals i vitals en un sistema capitalista que no
garanteix una educació de qualitat, un habitatge digne i uns ecosistemes que
permeten una vida saludable.
En aquest desafiant
context, creiem que és més important que mai recordar els principis
pedagògics de l’escola de Ferrer i Guàrdia. En ella, els alumnes reben una educació
no dogmàtica, lliure d’adoctrinament religiós i basada en el mètode científic i
la raó. A més, s’eliminen la competició i la por al fracàs com a motors de
l’aprenentatge. Es busca una avaluació basada en el progrés individual, la
cooperació i la comprensió real.
Considerem aquests
elements fonamentals per a la construcció del futur, entenent que la seua
escola no era només un model pedagògic, sinó una ferramenta d’emancipació
social: una educació no per a produir treballadors dòcils, sinó persones
lliures, responsables i capaces de pensar per si mateixes per a construir una
societat més justa.
En conclusió, esdevé
indispensable donar suport a una vaga indefinida que veritablement ature el
sistema i remoga consciències. Sense una educació de qualitat i
alliberadora, no hi ha ferramentes per a construir un futur digne i
emancipador.
