lunes, 7 de septiembre de 2026

CA-AIT DAVANT LES NOVES MOBILITZACIONS EDUCATIVES

 



Ací continuem!: ni precarietat, ni obediència, ni adoctrinament!


Des de CA-AIT d’Alacant tornem a manifestar el nostre suport a les mobilitzacions de la comunitat educativa davant l’inici del curs 2026/27. Després de la suspensió de la vaga indefinida que es va desenvolupar entre l’11 de maig i l’11 de juny, el conflicte educatiu continua obert. La suspensió d’una vaga no significa que els problemes hagen desaparegut, ni que les reivindicacions del professorat i de la comunitat educativa hagen deixat de ser necessàries.


Per això, considerem important reprendre el carrer i participar en la manifestació del pròxim dissabte 12 de setembre a Alacant, convocada a les 18 en les escales del Jorge Juan per a facilitar la participació del conjunt de la comunitat educativa i de la societat. La mobilització no és un fi en si mateix. És una ferramenta de defensa davant una administració que, una vegada més, mostra una capacitat molt major per a imposar mesures que per a escoltar les persones que sostenen cada dia l’educació pública. Sobretot, aquestes manifestacions són la prova que no ens aturarem fins a aconseguir millores reals.


Durant el curs passat, professorat, famílies i alumnat van demostrar que la comunitat educativa no està disposada a acceptar passivament el deteriorament de l’escola pública. Les concentracions, les jornades de vaga i, finalment, la vaga indefinida van posar damunt la taula unes reivindicacions que continuen plenament vigents: reducció de ràtios, recuperació i millora de les plantilles, recuperació del poder adquisitiu, infraestructures dignes, inclusió educativa real, millores en la Formació Professional i una educació pública en valencià de qualitat.

 

Des de CA-AIT considerem que aquestes reivindicacions són la base mínima per a sostenir el nostre sistema públic d’ensenyament. Un ensenyament que ja té mancances a nivell estructural i que no permet a l’alumnat aprendre de forma autònoma i creativa. Considerem el professorat una part crucial de l’aprenentatge i les seues condicions laborals són fonamentals perquè puguen desenvolupar la seua tasca docent.

 

L’educació és la base de la societat del futur i també del present. Les demandes actuals són les bàsiques i mínimes per a sostenir el sistema, però nosaltres anirem més enllà. L’educació ha de ser un espai on l’alumnat puga trobar l’emancipació real i aprendre a cooperar. El suport mutu i la solidaritat faran que la societat del futur siga millor que la present.

 

Pel que fa a les condicions del professorat, no podem parlar d’una educació de qualitat mentres el professorat suporta una càrrega laboral creixent, mentre augmenta la burocràcia, mentre les plantilles són insuficients o mentres els centres educatius presenten deficiències que afecten tant les persones treballadores com l’alumnat.

 

 

                                                     

      CONTRA EL CONTROL I LA POR
                                                                       

Ens preocupa especialment la introducció de noves eines de control sobre el professorat, com les funcions atribuïdes a la inspecció educativa mitjançant l’article 155 de la llei d’acompanyament dels pressupostos de 2026. Rebutgem qualsevol intent de convertir la inspecció en una ferramenta de vigilància ideològica sobre els centres i les persones docents. Presentar el professorat com un agent d’adoctrinament i respondre a la mobilització amb més control i intimidació és una manera de desviar el debat sobre les mancances reals del sistema educatiu.

Una educació emancipadora necessita professorat amb autonomia, no treballadores i treballadors sotmesos a la por de possibles represàlies per exercir la seua tasca pedagògica. Educar també significa desenvolupar el pensament crític, conéixer la realitat social i proporcionar eines perquè l’alumnat puga comprendre i transformar el món que l’envolta. Des de la perspectiva de l’escola racionalista de Ferrer i Guàrdia, que ja reivindicàvem en el nostre anterior comunicat, defensem una educació alliberadora, científica, crítica i lliure de dogmes.


Davant els reptes de convivència cultural que el nostre país està vivint, considerem també crucial educar en la igualtat i la solidaritat. Les cultures poden conviure i totes les persones tenen dret a tindre una vida digna, vinguen del país que vinguen. Cap ésser humà és il·legal. Considerem, doncs, que l’escola ha de ser oberta i un espai per a la reflexió i l’acollida de totes les persones.


      

                                     UNA EDUCACIÓ PÚBLICA PER UNA SOCIETAT LLIURE


Des de CA-AIT no volem limitar la nostra intervenció a reclamar millores salarials o laborals, encara que aquestes siguen imprescindibles. La nostra defensa de l’educació pública parteix d’una concepció més àmplia: l’escola ha de ser un espai d’emancipació i no una simple fàbrica de futurs treballadors adaptats a les necessitats del mercat. Defensem una educació pública, inclusiva i en valencià, on l’alumnat puga desenvolupar-se amb autonomia i esperit crític; on la cooperació i l’ajuda mútua tinguen més importància que la competició; i on les diferències no siguen utilitzades per a excloure, sinó assumides com una part de la comunitat.


Per aconseguir-ho, calen recursos. Calen plantilles suficients, ràtios més baixes, estabilitat laboral, salaris dignes, centres adequats a les necessitats de l’alumnat i del professorat, menys burocràcia i una inclusió que no es limite al paper. I cal, també, protegir la nostra llengua i garantir una educació en valencià de qualitat.


Per tot això, CA-AIT anima el professorat, l’alumnat, les famílies i el conjunt de la classe treballadora a participar en les mobilitzacions del nou curs. El 12 de setembre tornarem als carrers. Però sabem que una manifestació, per si sola, no transformarà l’educació. Necessitem organització, assemblees, solidaritat i mobilització sostinguda des dels centres de treball i des de la comunitat educativa.

La força del professorat no està en les taules de negociació ni en les promeses de l’administració. Està en la seua capacitat d’organitzar-se i de denunciar allò que no funciona.


Ací continuem!

Ni precarietat!

Ni obediència!

Ni control ideològic!

Per una educació pública, valenciana, inclusiva i emancipadora!

Confederació Anarcosindicalista  CA-AIT  Alacant



No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.