CNT-AIT ALACANT reivindica el dret a una educació digna i de qualitat

• Crònica de la vaga educativa de l’11D.
• El suport mutu i la solidaritat com a principis de la nostra escola.

«Despesa militar per a educació escolar!», «Educació de qualitat i en valencià!», «Educació sense religió» van ser algunes de les consignes que CNT-AIT ALACANT va fer sentir amb la megafonia durant la vaga educativa de l’11 de desembre de 2025 a Alacant.

La jornada va aplegar milers de persones que s’oposen a l’actual model de retallades que ha portat a terme l’actual govern del PP. Els carrers es van omplir de docents, famílies i estudiants sota un mateix lema urgent: parar les retallades i defensar un sistema educatiu públic, de qualitat, amb el valencià com a llengua vehicular. Des de la CNT-AIT ALACANT ens vam unir a aquestes demandes no sols com a treballadors de l'ensenyament afectats per la precarietat, estudiants i militants, sinó com a individus crítics que exigeixen una transformació profunda de la realitat educativa.

 Defensem una pedagogia basada en el suport mutu

La nostra crítica va directa a l'arrel: qüestionem l’aplicació del sistema capitalista dins de l’àmbit educatiu. El fet de formar xiquetes i xiquets sota principis d’equitat, justícia social, pau, cooperació, solidaritat, esperit crític, implica oferir una educació  de qualitat que rebuja, fermament, el model d’exclusió social que esgrimeix l’educació concertada i privada. Per al nostre sindicat anarcosindicalista tothom és benvingut i benvinguda a la nostra escola, l’escola del poble, l’escola de la classe obrera.  

El sistema actual fomenta una metodologia de caire competitiu i empresarial, centrada en l'obediència cega. La societat resultant formada en aquesta lògica capitalista és una massa acrítica, incapaç d’oposar-se als abusos del poder. El desmantellament de l’educació pública, tal com la concebem en l’actualitat, amb els seus defectes i les seues virtuts, suposa hipotecar el futur dels xiquets i xiquetes amb menys recursos. Els deixa sense la possibilitat d’accedir a una formació qualificada perquè es troben en les pitjors condicions d’aprenentatge possible: aules massificades, professorat cremat per l’excés de treball i la burocràcia, alumnes amb necessitats especials que no reben l’atenció que tocaria, atés que la Conselleria d’Educació no dota els centres educatius del professorat necessari. L’alumnat amb famílies desestructurades o greus problemes econòmics no podrà posar fi a la marginació, sinó que continuaran sent carn de canó i preses fàcils de les forces d’opressió.

 La falta d'inversió vers l’escola pública evidencia com d’ideològiques són les retallades. El poder vol imposar el seu model de societat basat en la privatització. Qui vulga aprendre idiomes que se'ls pague; qui vulga una educació de qualitat, que se la pague; qui vulga una classe sense massificar, que se la pague. En l'actualitat, i si alguna cosa han aconseguit les beques, és que la classe obrera arribe a la universitat. Sí, bé, una universitat burgesa, però ha possibilitat que els fills dels obrers hi puguen tindre lliure accés i una formació qualificada que, en els millors dels casos, els allunya del gueto i els ofereix un treball. Si continua el procés de precarització en l'educació pública sols estudiaran els rics i, per tant, estarem sotmeses i sotmesos al seu dictat. Ens imposaran la ignorància, la desinformació, la idiocràcia, el joc. Amb eixa conjuntura social no és gens difícil imaginar-se l’avanç del feixisme sense cap mena d’oposició. La classe obrera no ens podem permetre que el poder ens desarme intel·lectualment.         

Cal que l’alumnat qüestione l’autoritarisme, el sistema burgés, els privilegis de classe, la violència. Necessitem els llibres, el saber, l’escola, per combatre el feixisme. Necessitem que els nostres fills i filles, la societat del futur, la que transformarà el món en què vivim, siguen educats en una escola arrelada al territori, pública, lliure, de qualitat, capaç de formar persones autònomes i crítiques que ho facen possible.